Victòria ha ratllat amb el seu estil i la seva veu l’eternitat i amb ella es venta encara l’aire dels joves professionals de la música i s’esperona també la memoria dels que, al capvespre, contemplem el passat, avui ja sense ella, perquè Victoria ha estat i serà un ángel

"Hi ha el sol en seu so i somriure en la seva veu"
“Hay sol en su sonido y sonrisa en su voz”
"There is sun in her sound and smile in her voice"

Un àngel, una veu meravellosa, que tenia una gran musicalitat i que també era un gran ésser humà. Va portar el nom d’Espanya molt gran per tots els escenaris.

Finalment he d'escollir la soprano Victoria de los Ángeles i tot allò que va cantar a la seva carrera.Estava mirant el repertori espanyol per a l'enregistrament del meu recital Passió! i vaig escoltar "La maja y el ruiseñor". El seu cant té la claredat i bellesa que jo m'estimo.No m'interessen els cantants que fan saber el grans que són.M'interessen aquells que no s'interposen i serveixen el text.Hi ha una entrega natural i una franquesa en ella que em parla i m'ensenya: la seva simplicitat és perfecta per al mitjà de la cançó.

Va ser un exemple d’amor i de llum. Jo no hauria arribat fins aquí sense haver escoltat la seva delicada música. Tots som el que som gràcies a ella.

Les persones que vam tenir la sort de conèixer-la personalment tenim el deure d’assenyalar als altres que darrera d’aquella grandíssima cantant hi havia sobretot un ésser humà excepcional.

Els que hem vingut darrera hem après de la seva gran dedicació, de la seva musicalitat i de la seva extraordinària dignitat.

És una figura insubstituible i una professional inigualable. Totes les generacions posteriors hem intentat copiar el seu art.

Victòria dels Àngels és una de les dues millors sopranos del segle XX. L’altra, que l’esculli el lector.

Victòria era un exemple de rigor musical, de professionalitat, de disciplina, de serietat, però abans que res, d’amor a la música.

És una figura irrepetible, que va marcar una època al món de l’òpera i del cant, però va ser també, i a la mateixa alçada, una persona exquisida, desbordant de senzillesa i d’humanitat, que portava el seu mestratge amb el tarannà d’una antidiva.

Ella era la gran imatge a seguir per desenvolupar una carrera musical, era la persona que crea un ideal de com ha de ser una cantant d’òpera. Aquest ideal és el d’una de les persones més senzilles, bones i sinceres, en el terreny personal, i amb una musicalitat i dicció perfectes, en el musical.

Era una cantant impressionant per la seva gran musicalitat i pel fet de posseir un timbre nítid i mediterrani.

Victòria era un exemple de rigor musical, de professionalitat, de disciplina, de serietat, però abans que res, d’amor a la música.

VdlA, que ho feia tot bé, que pronunciava perfectament les lléngües en les quals cantava, tenia una musicalitat perfecta. Victoria és una de les cantants que m'ha acompanyat al llarg dels meus anys d'estudi, i la considero un model gràcies a la puresa de la seva veu, a la seva forma de 'fer música' sense concesions. Victòria no era una cantant de lied, era el lied personificat. Amb Schwarzkop eren alló més alt, molt diferentes en la seva concepció, però totes dues extraordinàries.