• +34 93 587 95 38
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Victoria de los Ángeles

Biografia

INFANTESA

Victoria de los Ángeles va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bedell de la Universitat de Barcelona, i residia allí amb la seva família: la seva esposa Victoria García i els seus tres fills Carmen, Victoria de los Ángeles i José. Les aules buides de la universitat i la sala del paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infantesa i de la joventut d’aquesta gran cantant. En la seva adolescència, Victoria de los Ángeles va conrear el seu temperament artístic de manera autodidacta. Després de la Guerra Civil espanyola, va entrar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va realitzar els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Graciano Tarragó.

INICIS DE LA SEVA CARRERA

El 20 de desembre de 1940 va participar al programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant “Mi chiamo Mimì” i “Un bel dì vedremo”. El premi era interpretar La Bohème al Teatre Victòria. Aquest fet va significar l’inici de la carrera concertística de Victoria de los Ángeles i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII. Amb Ars Musicae va debutar el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música Catalana. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb la Comtessa Almaviva de Le nozze di Figaro.

CONSAGRACIÓ INTERNACIONAL

El 1947, quan ja era coneguda al seu país, va guanyar el primer premi del prestigiós concurs de Ginebra, que va significar el seu llançament internacional. El 1949 va debutar a la Scala de Milà, primer amb un recital i, un any més tard, amb Ariadne auf Naxos de Strauss. El 1948 es va presentar a Londres amb una transmissió radiofònica de La vida breve de Manuel de Falla per la BBC. A partir d’aquest moment, començaria una col·laboració fonamental amb el pianista Gerald Moore. També el 1949, va debutar a l’Òpera de París amb la seva impactant Marguerite del Faust de Gounod, obra que a la temporada 1950-51 la imposaria d’immediat com una de les grans preferides del Metropolitan Opera House de Nova York, teatre al que va cantar durant 10 temporades consecutives. El 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires amb Manon de Massenet i Madama Butterfly de Puccini. Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sudàfrica, Rússia, i tota Europa, debutant a Viena el 1957. Va ser la primera cantant espanyola que va actuar a Bayreuth, escollida per Wieland Wagner per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l’Elisabeth de Tannhäuser. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el papel protagonista de més de 35 òperes, entre les quals trobem La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Fausto, Pagliacci, Werther, Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madame Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni. Els seus nombrosos enregistraments són considerats una referència indiscutible. També el 1961, es destaca la seva participació a l’estrena pòstuma, en versió de concert, de L’Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu. Aquells anys, va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el seu admirat Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment: Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou, Xavier Montsalvage, Oscar Esplà, Héitor Villa-Lobos i Eduard Toldrà.

MADURESA

A mitjans dels seixantes, la carrera de Victoria de los Ángeles es va anar orientant cap el lied, oferint recitals antològics per tot el món acompanyada de grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti i Manuel García Morante. L’última òpera que va interpretar va ser Pelléas et Mélisande de Debussy a la Zarzuela de Madrid el 1980. Entre les seves darreres actuacions, destaquen el concert de celebració del seu debut al Palau de la Música Catalana el 1989; l’històric recital al Gran Teatre del Liceu acompanyada per Manuel García Morante el 1992, i la seva participació a la ceremònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona d’aquell mateix any. La seva carrera va continuar fins el 28 de desembre de 1997, data del seu últim concert públic, acompanyada per Albert Guinovart, al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona. Va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005. La seva capella ardent al Palau de la Generalitat de Catalunya va ser visitada per milers de persones i per les principals figures de la lírica internacional.

MISSIÓ de la FUNDACIÓ VICTORIA DE LOS ÁNGELES

La missió de la Fundació Victoria de los Ángeles és conservar i difondre el seu llegat, per tal que el testimoni vital i artístic de la persona i la cantant segueixin vius. I també formar a futures generacions de músics, seguint l’exemple de l’artista

PATROCINADORS

Fundació Victoria de los Ángeles

La Fundació Victória de los Ángeles s’obre a l’art en majúscules, de la mateixa manera que la pròpia Victoria dels Àngels va ser sensible no només a la música, sino també a la literatura i a les arts plàstiques. Una sensibilitat que va saber compartir i comunicar, sempre amb generositat, i a través de la veu, possiblement el millor instrument de tots, el més fràgil.

Fundació
Victoria de los Ángeles

Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
© 2017 Web OFICIAL de la Fundació Victoria de los Ángeles. All Rights Reserved. Disseny RAAR