Biografía
Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1923) inició su carrera en el Liceu y triunfó internacionalmente en los años 50. En su madurez, unió ópera y recital con una sensibilidad única.
Infància i joventut
Victoria de los Ángeles López García va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bidell de la Universitat de Barcelona, i hi residia amb la seva família: la seva esposa, Victoria García, i els seus tres fills, Carmen, Victoria de los Ángeles i José.
Les aules buides de la Universitat i la sala del Paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infància i joventut de la cantant. En la seva adolescència, Victoria de los Ángeles va conrear el seu temperament artístic de manera autodidacta.
Després de la Guerra Civil espanyola, va ingressar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va fer els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Gracià Tarragó.
Inicis de la seva carrera
El 20 de desembre de 1940 va participar en el programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant «Mi chiamano Mimì» de La Bohème i «Un bel dì vedremo» de Madama Butterfly, totes dues de Giacomo Puccini i dos rols que l’acompanyarien durant tota la seva vida. El premi era, precisament, interpretar La Bohème al Teatre Victòria de Barcelona.
Així va començar la carrera concertística de Victoria de los Ángeles i va ser durant aquest període quan també va entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae, que dirigia Josep Maria Lamaña i que va formar la seva visió musical, ja que, de manera precursora, posava el focus en la música antiga, concretament en el repertori dels segles XII al XVII. Amb aquesta agrupació musical, Victoria de los Ángeles, curiosament, no hi va participar com a solista vocal, sinó com a flautista.
Finalment, el 19 de maig de 1944 va debutar en solitari al Palau de la Música Catalana en un concert en dues parts: la primera acompanyada pel Quartet Ibèric i la segona per Pere Vallribera. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut oficial al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro.
1 de novembre de 1923
Neix a Barcelona
A la Universitat e Barcelona hfuhf`ha a sas aè fjv jejes f8ea0h shf 8fuc0auf 0eau0f ua0 8fa08ewf 08uwea08uf auf80ewyhfr7yh
1 de novembre de 1923
Neix a Barcelona
Victoria de los Ángeles López García va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bidell de la Universitat de Barcelona, i hi residia amb la seva família: la seva esposa, Victoria García, i els seus tres fills, Carmen, Victoria de los Ángeles i José.
Anys 20 i 30
Infància i joventut
Les aules buides de la Universitat i la sala del Paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infància i joventut de la cantant. En la seva adolescència, Victoria de los Ángeles va conrear el seu temperament artístic de manera autodidacta. Va ser definitori el seu pas per l’Escola Milà i Fontanals, amb el mètode innovador de Rosa Sensat.
1936-39
Guerra Civil
El conflicte bèl·lic va afectar de ple la vida de la jove Victoria i de la seva família, en viure aquesta a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
1940
Conservatori del Liceu
Després de la Guerra Civil, va ingressar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va fer els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Gracià Tarragó.
Al costat de Dolors Frau a la Rambla.
20 de desembre de 1940
Concurs Ràdio Barcelona
El 20 de desembre de 1940 va participar en el programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant «Mi chiamano Mimì» de La Bohème i «Un bel dì vedremo» de Madama Butterfly, totes dues de Giacomo Puccini i dos rols que l’acompanyarien durant tota la seva vida. El premi era, precisament, interpretar La Bohème al Teatre Victòria de Barcelona.
Primers anys de carrera
Ars Musicae
Així va començar la carrera concertística de Victoria de los Ángeles i va ser durant aquest període quan també va entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que va formar la seva visió musical, ja que, de manera precursora, posava el focus en la música antiga, concretament en el repertori dels segles XII al XVII. Amb aquesta agrupació musical, Victoria de los Ángeles, curiosament, no hi va participar com a solista vocal, sinó com a flautista.
1944
Debut al Palau
Finalment, el 19 de maig de 1944 va debutar en solitari al Palau de la Música Catalana en un concert en dues parts: la primera acompanyada pel Quartet Ibèric i la segona per Pere Vallribera.
1945
Debut al Liceu
Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut oficial al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro, iniciant així una carrera internacional que duraria més de cinquanta anys.
1947
Guanya el Concurs de Ginebra
El 1947, quan ja era coneguda al seu país, va guanyar el primer premi del prestigiós Concurs de Ginebra, un fet que va significar el seu llançament internacional.
1948
Debut a Anglaterra a la BBC Radio
El 1948 es presenta a Londres amb una transmissió radiofònica de La vida breve de Manuel de Falla per a la BBC. A partir d’aquest moment, començaria una col·laboració fonamental amb el pianista Gerald Moore, que va durar fins als anys seixanta.
També aquell any es casa amb Enrique Magriñá.
1949
Debuts a Milà i París
El 1949 va debutar a la Scala de Milà, primer amb un recital i, un any més tard, com a Ariadne a Ariadne auf Naxos de Richard Strauss, en l’estrena d’aquesta òpera a Itàlia.
També el 1949, debuta a l’Opéra de París amb la seva impactant Marguerite del Faust de Gounod.
1950
Debut al Carnegie Hall de Nova York
Debuta al mític Carnegie Hall de Nova York amb un recital d’èxit que li obre les portes dels Estats Units.
1951
Debut a la Metropolitan Opera
Debuta al Metropolitan de Nova York com a Marguerite a Faust, teatre on va cantar ininterrompudament fins al 1961, convertint-se en una de les seves dives indiscutibles, juntament amb Maria Callas i Renata Tebaldi.
1951-1961
Anys a la Metropolitan Opera
Amb aquesta companyia es dona a conèixer arreu dels Estats Units i és a Nova York on ofereix funcions ja mítiques com Otello al costat de Mario del Monaco, Manon al costat de Giuseppe di Stefano, així com La Traviata, La Bohème, Pelléas et Mélisande, Tannhäuser, Lohengrin o Martha (1961) al costat de Richard Tucker, la seva última òpera allà, entre moltes altres.
1952
Debut al Teatro Colón de Buenos Aires
El 1952 debuta al Teatro Colón de Buenos Aires amb Manon i Madama Butterfly, convertint-se en una de les sopranos més estimades allà. Fa gires pel Japó, Austràlia, Sud-àfrica, Rússia i per tot Europa.
1961
Festival de Bayreuth
Avui dia continua sent l’única soprano espanyola que ha cantat a Bayreuth, on Wieland Wagner la va escollir per interpretar, als festivals de 1961 i 1962, el paper d’Elisabeth a Tannhäuser.
1962
Estrena absoluta de «L’Atlàntida»
També el 1962, destaca la seva participació en l’estrena pòstuma, en versió de concert, de L’Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Eduard Toldrà.
Aquell mateix any ofereix unes funcions memorables de Don Giovanni a la San Francisco Opera en el rol de Donna Anna, amb Elisabeth Schwarzkopf en el rol de Donna Elvira.
1963
Neix el seu primer fill, Juan Enrique
1965
«Manon» al Liceu
Interpreta Manon al Liceu, la seva última òpera escenificada allà, iniciant un període d’absència que duraria vint-i-set anys, fins al seu retorn al coliseu el 1992.
1967
Recital homenatge a Gerald Moore
El 1967 participa, juntament amb Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau, en el recital homenatge de comiat de Gerald Moore a Londres.
1968
Neix el seu segon fill, Alejandro
1972
Recital amb Alicia de Larrocha
El 1972 ofereix, juntament amb la seva amiga i pianista Alicia de Larrocha, el memorable recital al Hunter College de Nova York, format íntegrament per cançó espanyola de Granados, Falla i altres. L’èxit és tal que han d’oferir el programa dues vegades.
1978
«Carmen» a Newark
És l’única vegada que interpreta el rol titular de Carmen de Bizet a escena amb Nicolai Gedda i dirigida per Sir Thomas Beecham, a Newark (Nova Jersey, Estats Units),
1980
Última òpera i disc d’or
Finalment, va oferir la seva última òpera el 1980: Pelléas et Mélisande de Debussy al Teatro de la Zarzuela de Madrid, el 1980.
Glenda Jackson li va lliurar, el maig d’aquell mateix any, el disc d’or pel seu enregistrament de La Bohème.
Anys 80
Recitals memorables
Als anys vuitanta va anar centrant gradualment la seva carrera en els recitals de cant, un format que l’havia acompanyat tota la vida des que va cantar Schubert en català davant del president Macià abans de la Guerra Civil.
En aquests recitals arreu del planeta, molts d’ells considerats antològics, va estar sempre acompanyada per grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti, Manuel García Morante i Albert Guinovart
1987
Honoris Causa per la Universitat de Barcelona
El 1987 va tenir lloc un fet d’especial transcendència en la seva vida, en ser investida Doctora Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, al Paranimf que la va veure créixer.
Aquell mateix any també inaugura l’emissora Catalunya Música, amb un recital al Palau de la Música Catalana.
1989
Retorn al Palau
Torna al Palau de la Música Catalana amb un recital memorable al costat de Manuel García Morante.
1992
Retorn al Liceu i Olimpíades
Després de vint-i-set anys d’absència al Liceu, torna al Liceu en un recital històric al costat de Manuel García Morante.
Clausura les Olimpíades de Barcelona interpretant El cant dels ocells.
1994
Reconstrucció del Liceu
El 1994 participa a la Gala Les millors veus del món al Palau Sant Jordi per a la reconstrucció del Grean Teatre del Liceu.
1997
Últim recital
Ofereix el seu últim recital al Teatre Nacional de Catalunya, en la seva primera temporada, al costat d’Albert Guinovart.
2000
Integral Toldrà
Amb el nou segle, emprèn amb la seva amiga i pianista Alicia de Larrocha el projecte d’enregistrar la integral de l’obra d’Eduard Toldrà. Un projecte que queda inacabat.
15 de gener de 2005
Mor a Barcelona
Mor a Barcelona, la seva ciutat, Victoria de los Ángeles.
En la seva intensíssima carrera va arribar a encarnar el paper protagonista de més de trenta-cinc òperes, entre les quals destaquen La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Faust, Pagliacci, Werther, Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madame Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni. Moltes d’elles han quedat immortalitzades en els seus nombrosos enregistraments, considerats avui com a referències indiscutibles.
Els recitals i concerts van ser sempre presents en la seva carrera i, durant tota la seva vida, va dur a terme una incansable difusió de la música catalana i espanyola tradicional, però també de compositors de la seva època com Pau Casals, Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Oscar Esplà, Héitor Villa-Lobos i Eduard Toldrà, sempre amb una rigorosa fidelitat a la partitura.
Actualitat
Un llegat viu
El seu llegat continua viu a través de la Fundació que porta el seu nom, que el conserva i el difon, inspirant futures generacions d’artistes a través de l’excel·lència i el suport al talent jove.
Maduresa
Després del període de maternitat dels seus dos fills, Juan Enrique i Alejandro, Victoria de los Ángeles va anar centrant gradualment la seva carrera en els recitals de cant, un format que l’havia acompanyat tota la vida des que va cantar Schubert en català davant del president Macià abans de la Guerra Civil (1936-1939).
En aquests recitals arreu del planeta, molts d’ells considerats antològics, va estar acompanyada per grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti, Manuel García Morante i Albert Guinovart
En aquests recitals arreu del planeta, molts d’ells considerats antològics, va estar acompanyada per grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti, Manuel García Morante i Albert Guinovart.