Biografía
Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1923) inició su carrera en el Liceu y triunfó internacionalmente en los años 50. En su madurez, unió ópera y recital con una sensibilidad única.
Infància i joventut
Victoria de los Ángeles López García va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bidell de la Universitat de Barcelona, i hi residia amb la seva família: la seva esposa, Victoria García, i els seus tres fills, Carmen, Victoria de los Ángeles i José.
Les aules buides de la Universitat i la sala del Paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infància i joventut de la cantant. En la seva adolescència, Victoria de los Ángeles va conrear el seu temperament artístic de manera autodidacta.
Després de la Guerra Civil espanyola, va ingressar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va fer els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Gracià Tarragó.
Inicis de la seva carrera
El 20 de desembre de 1940 va participar en el programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant «Mi chiamano Mimì» de La Bohème i «Un bel dì vedremo» de Madama Butterfly, totes dues de Giacomo Puccini i dos rols que l’acompanyarien durant tota la seva vida. El premi era, precisament, interpretar La Bohème al Teatre Victòria de Barcelona.
Així va començar la carrera concertística de Victoria de los Ángeles i va ser durant aquest període quan també va entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae, que dirigia Josep Maria Lamaña i que va formar la seva visió musical, ja que, de manera precursora, posava el focus en la música antiga, concretament en el repertori dels segles XII al XVII. Amb aquesta agrupació musical, Victoria de los Ángeles, curiosament, no hi va participar com a solista vocal, sinó com a flautista.
Finalment, el 19 de maig de 1944 va debutar en solitari al Palau de la Música Catalana en un concert en dues parts: la primera acompanyada pel Quartet Ibèric i la segona per Pere Vallribera. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut oficial al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro.
Maduresa
Després del període de maternitat dels seus dos fills, Juan Enrique i Alejandro, Victoria de los Ángeles va anar centrant gradualment la seva carrera en els recitals de cant, un format que l’havia acompanyat tota la vida des que va cantar Schubert en català davant del president Macià abans de la Guerra Civil (1936-1939).
En aquests recitals arreu del planeta, molts d’ells considerats antològics, va estar acompanyada per grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti, Manuel García Morante i Albert Guinovart
En aquests recitals arreu del planeta, molts d’ells considerats antològics, va estar acompanyada per grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Miguel Zanetti, Manuel García Morante i Albert Guinovart.